ja portem aproximadament una setmana a Paraguay. És difícil d'explicar tot el que he pogut observar sent completament empàtic amb el país...
30 hores de viatge amb avió ens va dur a aquest país desconegut de Sudamèrica. De Barcelona a Roma, de Roma a Sao Paulo i de Sao Paulo a Asunción, fent escala a Ciudad del Este (ciutat al límit de la frontera amb Brasil). Una evidència d'aquest món boig, que per anar a un lloc has d'anar enrera per després tirar endavant.
És un país que es troba a cavall (cavally en guaraní) del que nosaltres coneixem a occident i el que nosaltres coneixem com a Sud, pots veure cases molt molt humils però amb televisor i equip de música que es poden sentir a 100 metres.
El grup d'Horqueta (som 3 o puhapy en guaraní) estem residint a una residència de noies del camp que durant el curs escolar (de febrer a novembre) viuen allà. Són 36 noies cuidades per 3 monges. Puc confessar que van "molt fortes"; algun cop fan un comentari en guaraní i es fiquen a riure totes mirant-me i, com és d'esperar, fujo jeje
Mentre una es queda a la residència durant el dia, les altres dues van a un centre obert que tenen els germans Maristes al costat de "la escuela". Es diu Mitanguéra Rekové. que traduit significa "La vida de los niños". Aquest nom està encertadíssim, ja que la seva finalitat és cuidar la vida dels nens i nenes que hi van, ja que molts es dediquen a treballar, a la venta ambulant o a estar al carrer quan no tenen escola (per estar al centre els obliguen a anar a l'escola). Hi ha nens de 1 any fins a 12 o 13 anys... En el centre juguen, mengen, es renten, canten, fan els deures... Allà són nens i nenes.
Les mateixes dues persones que van a Mitanguéra van a les 11 a un menjador social improvitzat per 4 mares d'un barri prop del centre d'Horqueta. Mengen cada dia entre 50 i 80 nens i nenes, segurament és de les imatges més impactants que he pogut veure, per dos motius: per l'aspecte a simple vista, que no vull descriure perquè segurament crearia una imatge que no vull crear, i pels pebrots de les mares que han muntat això. Mares de famílies superhumils, molt humils que han destinats els seus migdies a les famílies del barri. Això és SOLIDARITAT!
A partir de la setmana vinent, començarem a anar a "la escuelita", l'escola humil dels germans Maristes. Paguen 5000 guaranís al mes (és menys d'1€) i molts no ho paguen.
Moltes coses a explicar, masses! Però no ho puc desvelar tot, ja us explicaré quelcom a la tornada o en d'altres mails, però no tot ja que us convido a que vingueu.
Una abraçada de nen/a del Mitãnguéra!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada